dilluns, 5 de març de 2018

La identitat lingüística dels jueus catalans medievals

"Dansa de Míriam", Hagadà de Sarajevo, Catalunya (segle XIV)
Biblioteca Nacional de Sarajevo



L'11 de febrer de 2018, Ilil Baum, de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Department of Romance and Latin American Studies), va defensar la seva tesi doctoral titulada Judeo-Catalan, Jewish Multilingualism and Linguistic Contact in Late Medieval Catalonia (Judeocatalà, multilingüisme jueu i contacte lingüístic a la Catalunya baixmedieval), dirigida per Cyril Aslanov.

L'estudi d'Ilil Baum examina la identitat lingüística dels jueus de Catalunya en la vigília de la seva expulsió, l’any 1492, un tema que no s’ha estudiat sistemàticament fins ara. La investigació es fonamenta principalment en l’anàlisi de textos aljamiats dels segles XIV i XV, escrits en català però en alfabet hebreu. També s’examinen textos escrits en altres idiomes utilitzats pels jueus catalans per descriure diversos aspectes del contacte lingüístic i el multilingüisme entre els jueus de Catalunya a la Baixa Edat Mitjana.

La imatge que emergeix de l’estudi d’aquest corpus és ben allunyada de la d’una minoria segregada. Els jueus catalans van constituir una comunitat vibrant, molt involucrada en la cultura de l’elit de la Catalunya medieval, com ho demostra la recepció entre ells d’obres filosòfiques i literàries d'origen cristià. Així mateix, els documents administratius de les comunitats jueves mostren una adaptació del contingut hebreu als models d’escriptura de la Corona d’Aragó.

Entre els textos estudiats destaca un receptari mèdic en català aljamiat en hebreu que conté 32 receptes mèdiques i algunes de tintoreria. En aquest gènere la línia entre la medicina acadèmica i la popular sovint desapareix, i la manifestació més visible d'això són sempre els eixarms (oracions i/o fórmules rituals de caràcter màgic-religiós, a les quals se'ls atribueixen propietats curatives). Com era habitual, també hi ha receptes sense finalitat terapèutica (en aquest cas, de tintoreria). El perfil de l’obra i el de les receptes són plenament comparables als dels altres receptaris medievals catalans.

Els resultats de la recerca mostren que el repertori lingüístic dels jueus de la Catalunya medieval era diferent del dels seus veïns cristians. En primer lloc, comportava una diglòssia hebreu-català, amb l’hebreu com a llengua més valorada. A més, la mobilitat geogràfica dels jueus va tenir un paper important en la seva obertura lingüística. El multilingüisme va caracteritzar aquesta comunitat jueva. El seu repertori lingüístic va abastar les diferents llengües romàniques de la zona (occità, castellà, aragonès i català), així com el coneixement de l’àrab i del llatí entre els sectors amb formació superior, principalment el dels metges.

Dinàmiques com l’observada en el cas català, aparentment generals en tot l’àmbit ibèric, sembla que van continuar després de l’expulsió. Els testimonis del corpus que corresponen als primers contactes entre català i castellà i a un possible bilingüisme entre els jueus podrien indicar un procés de canvi lingüístic en favor del castellà que tindria un paper fonamental en l’aparició del judeocastellà, amb el castellà com a llengua base. Així, doncs, els aspectes estudiats de l’horitzó cultural i lingüístic dels jueus de Catalunya són de gran importància per entendre el procés històric de cristal·lització d’una identitat sefardita després de l’expulsió.


Font: Sciencia.cat La ciència en la cultura catalana a l'Edat Mitjana i el Renaixement. Centre de Documentació Ramon Llull Universitat de Barcelona


Ilil Baum


dissabte, 3 de març de 2018

Mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, a la UB



La Universitat de Barcelona exhibirà, del 5 al 22 de març de 2018, el mural en memòria de les víctimes de l'Holocaust, realitzat per Roc Blackblock amb la col·laboració de 12 estudiants del batxillerat artístic de l'Institut Moisès Broggi amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust a Barcelona.

El grafit ret homenatge a la novel·la gràfica Maus, d'Art Spiegelman, i barreja elements icònics, artístics i documentals per evocar la multiplicitat de les víctimes del genocidi. L'obra és també un tribut als republicans i republicanes espanyols deportats als camps de concentració nazi.

El projecte comptà amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i amb la col·laboració del Museu d'Història de Barcelona i del Comissionat de Programes de Memòria.



dijous, 1 de març de 2018

Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració




Exposició "Mauthausen. Crònica gràfica d'un camp de concentració". Inauguració dissabte 3 de març a les 12h a Sant Julià, carrer del Portalet, a Besalú. Cedida pel Museu d'Història de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes, sobre el qual TV3 recentment ha emès un documental. També es projectarà el documental Memòria de l'infern i comptarà amb la presència del director, Carles Canet.