dimecres, 30 de desembre del 2015

La Barcelona jueva medieval



Visita comentada al centre MUHBA Call de la placeta Manuel Ribé, ubicat en l'antiga casa del teixidor de vels jueu Bucef Bonhiac. Als baixos, on Bonhiac tenia la botiga, s’hi ha instal·lat la part dedicada a la topografia del Call, els seus límits i un parcel·lari interactiu que permet saber casa per casa quina família hi vivia. I a la rerebotiga ara hi ha concentrada tota la història del Call medieval, una trama urbana densament poblada i amb edificis alts on, al voltant de 1300, vivien 4.000 persones.

L’espai no conté excessives restes materials, perquè d’aquest període no se’n conserven, però sí molta documentació presentada en múltiples formats, des d’audiovisuals fins a un espai on seure i consultar rèpliques de documents de l’època. Vol ser una museïtzació innovadora, per això utilitza els nous formats digitals, però hi incorpora també nous continguts històrics gràcies a la feina de recerca d’un comissariat de 12 especialistes.

Finalment, l’itinerari es completa al pis superior, on es repassa el llegat cultural del Call de Barcelona. Per explicar-lo, s’han triat tres personalitats. Un és Abraham bar Hiyya, científic i traductor; l’altre és Salomó ben Adret, jurista i teòleg; i el tercer, el filòsof Hasday Cresques. Al centre de l’espai hi ha una gran taula interactiva, en què es pot veure, entre altres aspectes, el mapa dels calls de Catalunya.

dilluns, 28 de desembre del 2015

Els jueus a les terres gironines



Els jueus a les terres gironines
Aragó i Masó, Narcís-Jordi i Alberch i Fugueras, Ramon
Girona: Quaderns de la Revista de Girona, 1985

Accediu a la versió digital del llibre en aquest enllaç de la Diputació de Girona


Sumari

    Plànol dels indrets on hi hagué comunitats jueves
    Cronologia
 1- La creació del Call de Girona
    Plànol de situació del Call de Girona
    El Call de Puigcerdà
    Plànol de situació del Call de Besalú
 2- La protecció reial
 3- L'Aljama i el Consell
    Com es regia una Aljama
 4- Les sinagogues
 5- La vida quotidiana
 6- La mort i els fossars
 7- La Càbala i els cabalistes
 8- Bonastruc de Porta
 9- Els deixebles d'Isaac el Cec
10- Savis, financers i polítics
11- La convivència amb els cristians
12- Les dificultats de relació
13- Una certa normalitat
14- Els assalts al Call
15- L'atac de 1391
16- Les conversions
17- Els conversos
18- L'expulsió
    L'edicte d'expulsió
19- Els judaïtzats sota la Inquisició
20- Un repartiment desigual
    Assassinat d'un matrimoni jueu
21- De Cadaqués a Sant Feliu de Guíxols
22- Els jueus a la Cerdanya
23- La comunitat de Camprodon
24- Els hebreus de la Bisbal
    Plànol de situació del Call de la Bisbal
    Plànol de situació del Call de Castelló
25- Jueus a Torroella de Montgrí
26- Isaac de Peratallada
27- Els petits calls de l'Alt Empordà
28- Jueus a Vilademuls
29- Figueres, vila reial
30- Abraham de la Torre i Cresques Elies
31- La vila vella de Banyoles
32- La minsa col·lectivitat jueva olotina
33- Castelló, de vila comtal a vila reial
34- La puixant comunitat de Castelló
35- Conversions i inscripcions emporitanes
36- Besalú, cap de districte
37- Mikwà i sinagoga bisuldunenques
38- Famílies hebrees de Besalú
    Bibliografia, agraïments i procedència de les fotografies

dilluns, 21 de desembre del 2015

La Jueva de Tortosa i Hanukkà

Hanukkà. Tortosa, 2015


Representació acompanyada de cants sefardites al Call jueu de la ciutat, on Blanca, la jueva de Tortosa, recorda i celebra Hanukkà, la festa de les llums, amb tots els assistents. Amb la immensa felicitat de tornar a casa, comparteix moments d’alegria i plens de tendresa, explicant històries lligades a la seua vida i la dels seus veïns i familiars.


dissabte, 12 de desembre del 2015

La sinagoga de Vilajuïga



Façana principal de l'església parroquial de Vilajuïga, església romànica reconvertida en un temple neoclàssic durant els segles XVIII-XIX. De l'edifici antic, conegut popularment com la sinagoga, se'n conserva la part del frontis i un tram de la nau, amb dos arcs torals, i coberta amb volta de canó, tot plegat obra de la primera meitat del segle XI. També se'n conserva la porta, de llinda recta, restaurada l'any 2005, amb guardapols de mig punt i un fris de dents de serra. Durant el segle XVIII l'església es va eixamplar amb dues capelles laterals i, posteriorment (segle XVIII-XIX), es va allargar amb un cos neoclàssic de nau única, creuer amb cúpula, absis semicircular i volta de llunetes.




En diversos documents del segle X, Vilajuïgá és esmentada entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes. Un precepte del rei Lotari de l’any 1000 a favor de l’abat Hildesind del monestir de Sant Pere de Rodes es fa al·lusió a Villa Judaica. En l’epístola que el papa Joan XV va adreçar al mateix abat, l’any 990, es confirmen els dominis situats in villa Iudaica. Malgrat aquest antic esment, l’església de Sant Feliu de Vilajuiga (Sancti Faelicis in Villa Judaica) no es troba documentada fins l’any 1080 en el document d’un judici que s’hi va celebrar per resoldre un cas de robatori comès contra l’abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment, en un instrument de l’any 1127, l’església és anomenada Sancti Felicis de Villa Judaica. En els nomenclàtors d’esglésies del segle XIV figura Sancti Felicis de Villajudaica (1362), i a la darreria de segle com a Esclesia parrochialis sanctis Felicis de Villaiudaycha.

És evident que el topònim vol dir “vila jueva” o “vila de jueus”. Això fa pensar que la fundació o repoblació del lloc va ser obra de jueus. Hem de pensar que aquesta suposada fundació o ocupació no pot ser posterior al darrer quart del segle X, tenint en compte que el primer document conegut on apareix el topònim és de l’any 1000. És molt probable, doncs, que el poblament que originà aquest topònim sigui encara més.

dimecres, 9 de desembre del 2015

El Call jueu de Tarragona



El passat 7 de maig de 2015 es va presentar en el Consell Comarcal del Tarragonès el llibre El Call jueu de Tarragona. Estudi històric i arqueològic de l'edifici de Ca la Garsa i el seu entorn (Arola, 2015), de David Bea, Sergi Navarro i Aleix González, a càrrec del Dr. Jordi Diloli Fons, professor del Departament d'Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili.

Dimecres 9 de desembre se'n farà la presentació en el Centre de Lectura de Reus, del carrer Major, 15, a les 19 h, a càrrec del professor Andreu Lascorz.

Segons els autors, “aquest llibre evoca una part de la nostra història, sovint desconeguda, quan no silenciada. El call i Ca la Garsa són conceptes i llocs que molts ciutadans de Tarragona coneixen per via de la tradició, noms que donen sovint per cert fets fins ara poc o mai contrastats científicament, com l’associació entre el casal del barri jueu i la sinagoga, però que sovint es mostren pobres a l’hora de transmetre les notícies de la vida d’uns tarragonins que nasqueren i visqueren a la ciutat, que s’estimaren, tingueren fills i honoraren els seus avantpassats. Gens diferents en moltíssims aspectes dels d’avui. El concepte de call no es limita únicament al traçat urbà que sovint hom té al cap, aquells vials de la Part Alta, estrets, que porten al carrer de Santa Anna i a la plaça del Fòrum. El call és la comunitat, l’aljama, la jueria, les seves gents i, en aquest sentit, aquest llibre no ha finalitzat la seva recerca rere els murs antics del barri jueu, sinó que ha pretès estudiar la presència jueva des dels seus inicis fins als darrers dies que habitaren la seva Tarragona, des del Port fins a l’Oliva, des de les cases als cementiris.”

dimarts, 8 de desembre del 2015

Barcelona deportada



El proper dijous 10 de desembre de 2015, en el marc del seminari "La Barcelona deportada. 70 anys de l'alliberament dels camps nazis", que tindrà lloc a la sala de Martí l'Humà a partir de les 18 h, es presentarà a la Capella de Santa Àgata, a les 20 h, la videoinstal·lació Barcelona deportada, produïda pel Museu d'Història de Barcelona en col·laboració amb Amical de Mauthausen.

Barcelona va tenir en les primeres dècades del segle XX un caràcter fortament receptor de gent arribada des d'indrets de tot Espanya, per raons familiars, laborals o de trajectòria sindical i política. La Barcelona dels anys trenta, una ciutat dinàmica i compromesa políticament, va rebre també durant els anys de la guerra civil nombrosos refugiats. El final de la guerra va suposar per a molts d'ells l'exili a França i, des d'allà, 1.180 van ser deportats als camps nazis.

Barcelona va ser, d’entre totes les ciutats de l'Estat, la que va aportar el major nombre de víctimes. Se sabia que poc més de 600 deportats i deportades havien nascut a la ciutat, però les recerques recents han doblat aquesta xifra. Persones amb vinculacions i procedències diverses, totes arrelades a Barcelona, van patir la deportació als camps d'extermini hitlerians durant la Segona Guerra Mundial. Molts supervivents van contribuir a organitzar el combat clandestí contra la dictadura de Franco a la ciutat.

Programa del Seminari

18.00 h "La Barcelona Deportada", a càrrec de 
Josep M. Calvo Gascón, historiador.


18.45 h Debat
 amb Josep M. Gascón, Rosa Toran i Ferran Palau, Amical de Mauthausen
. Moderació: Joan Roca, MUHBA.


20.00 h Obertura de la videoinstal·lació.

Telèfon de reserves: 93 256 21 22 (dl a dv 10 a 14 h i de 16 a 19 h)
Correu electrònic de reserves: reservesmuhba@bcn.cat

dissabte, 5 de desembre del 2015

L'antisemitisme com a motor de pensament



L'article "L'antisemitisme com a motor de pensament" de la web Històries d'Europa explica l'evolució del sionisme al llarg del segle XIX a partir dels corrents antisemites. Integrats i sovint assimilats en la cultura dels països on vivien, serà el nou antisemitisme el que els farà prendre consciència de la seva judeïtat i els portarà a un desenvolupament intel·lectual desproporcionat, en paraules de Hannah Arendt, exponent d'una nova era en la qual els pensadors jueus es llancen a millorar el món. Serà el cas de Theodor Herzl, pare del sionisme.


Pronunciat per primer cop el 1879 pel periodista alemany Wilhelm Marr, és el pastor luterà Adolf Stoecker, fundador el 1878 del Partit Socialcristià dels Treballadors, qui s'apodera del concepte "antisemitisme" i el converteix en leitmotiv del seu programa polític per tal d’acabar amb “una nació dins una altra nació, un estat dins un altre estat i d’una raça enmig d’una altra raça”. Tot i que tenia un vessant religiós de l’antisemitisme més clàssic, segons el qual els jueus eren els amos dels grans bancs internacionals i de les transaccions borsàries, Stoecker fou el primer en anar més enllà afirmant que els jueus eren una “raça” i que, per tant, la seva conversió al cristianisme no era el final del seu poder econòmic.

Llegiu l'article a "L’antisemitisme europeu com a motor de pensament. Theodor Herzl: Del cas Dreyfus al primer congrés sionista de Basilea (1897)"

dimarts, 1 de desembre del 2015

L'èxode d'un jueu català

La família Palomo a la Rambla
després de la Guerra Civil


El periodista Moshé Yanai (Barcelona, 1930) rememora com ell i altres jueus van ser expulsats en secret d'Espanya el 1944 per decret del Govern franquista


Javier Dale, La Vanguardia, 26 de març de 2010


Hace 66 años, cuando arrancaba 1944, Moshé Yanai avistaba por primera vez la silueta de Haifa, entonces parte del protectorado palestino del Reino Unido. Cerraba así un trayecto que duró días a bordo del Nyassa, un buque portugués que era el primero en cruzar el Mediterráneo sin escolta desde el arranque de la Segunda Guerra Mundial. Su puerto de origen quedaba ya muy atrás. Y también una tierra, una ciudad, un idioma, una vida y una identidad: la suya propia. Hasta ese momento, Moshé Yanai había sido Mauricio Palomo, un niño cuya vida había transcurrido en el principal 1º de la calle Marqués de Campo Sagrado 28 de Barcelona, la ciudad que le vio nacer. El por qué de su llegada a Haifa en aquel 1944 sólo encuentra una respuesta: Mauricio Palomo –Moshé Yanai- es judío.

Yanai, que hoy cuenta 79 años, ha dedicado gran parte de su vida a ejercer de traductor y periodista en Israel. Pero nunca ha olvidado Barcelona, Catalunya, ni el misterio de su salida de España. El pasado verano una nueva información le permitió arrojar luz sobre su propia existencia. Lo que le ocurrió a él, a su familia y al grupo de judíos que abandonaron España en enero de 1944 fue que fueron oficialmente expulsados.

La pesadilla de la familia de Moshé Yanai, hijo de dos turcos emigrados a Barcelona, empezó el 20 de diciembre de 1940. “Dos agentes secretos llamaron a la puerta de nuestro apartamento –recuerda- , y pidieron a mi padre acompañarlos a la comisaría para contestar algunas preguntas, pero le llevaron a la cárcel Modelo. No le preguntaron nada, nunca hubo una acusación contra él”. Así, José Palomo, un hombre que había llegado a Catalunya dos décadas antes, donde se había establecido como comerciante y había fundado una familia pasaba de ser un ciudadano sin pasaporte pero libre a un recluso que fue trasladado de inmediato a un campo de concentración ubicado en Miranda de Ebro (Burgos). “Era judío y apátrida; en otras palabras, persona no grata”, afirma con amargura Moshé Yanai, que recuerda cómo su padre mantuvo la esperanza de poder volver a Barcelona: “Durante los primeros años de nuestra permanencia en la Palestina bajo mandato británico, mi padre ansiaba que los aliados derrocasen el régimen de Franco y pudiera regresar. Después de tantos años en Barcelona, y tras haber dominado tanto el castellano como el catalán, se consideraba hijo de esa tierra que le había acogido, por la que realmente tenía un profundo cariño”.

Franco y los judíos

La única suerte de la familia Yanai/Palomo fue que la detención del padre no implicó la del resto de la familia. “El régimen franquista era cruel, pero en ese sentido se portó en otra forma que los nazis –explica Moshé Yanai-. Las familias de los detenidos judíos no fueron tocadas”. Sin una persecución organizada contra los judíos, pero sí atentos a las denuncias que se pudieran recibir, Yanai aún no tiene una explicación a porqué su padre resultó detenido, y no otros judíos de su familia. El único argumento que encuentra es el de la denuncia directa de algún comerciante que conociera la religión de su padre y que quisiera “ampliar mercado” en una época de carestía: “Suponemos que fue detenido por una denuncia de alguien a quien mi padre habría perjudicado comercialmente”. La historia y los archivos ofrecen respuestas a algunas de las preguntas que han acompañado a Yanai a lo largo de su vida. Lamentablemente, la memoria histórica no puede responder a todas. Quizá la denuncia que supuso el éxodo de los Palomo aún exista entre algún legajo de papeles olvidados, quizá el tiempo amarillo ya la haya corroído. Pero ese papel, ese aparente trámite burocrático, rompió la vida de una familia por el delito de ser judía.

Mientras el niño Mauricio Palomo y su madre trataban de sobrevivir en la Barcelona de posguerra, su padre, José Palomo, languidecía en un campo de concentración en Miranda de Ebro. La primera vez que Moshé fue a visitarle se estremeció: “Nunca había visto un lugar de reclusión –rememora-. Los ennegrecidos muros coronados por alambres de espino eran tan amenazadores como los ceñudos rostros de los soldados de guardia”. El encuentro familiar –el único en todos los años de reclusión de José Palomo- fue dramático, por mucho que el padre de Moshé quisiera, con sentido del humor, rebajar su padecimiento y evitar el sufrimiento de sus seres queridos: “Nos contó alguna que otra anécdota, enfocándola de modo tal que pareciera que todo era en broma. Pero no había nada cómico en lo que ocurría”. Paradójicamente, el hecho de José hablara catalán le permitió obtener el favor de alguno de sus carceleros: “A los guardianes que procedían de Catalunya les encantaba hablar con él en el excelente catalán que conocía. Eso sí, con mucha discreción”.

Entretanto, y sin la conciencia de si su padre saldría alguna vez de la cárcel –o con el temor de que pudiera morir allí-, Moshé y su madre seguían con su vida. Como parte de la comunidad judía de Barcelona –Yanai estima que serían “unos cuatro o cinco mil” antes de la Guerra Civil- seguían con sus ritos. “Si no me equivoco, la sinagoga de Barcelona estaba cerca o en el Paralelo, y constaba de una sala de oración sefardí y otra ashkenazi”. A pesar de todo –el encarcelamiento de su padre, la observación discreta de la religión- Moshé y su madre pudieron seguir practicando su religión sin ser recriminados. “Afortunadamente, desconocía lo que era el antisemitismo. Por eso, y a pesar de todo, mantengo esa actitud tan positiva con respecto al país en donde nací. Pero con la guerra y las conmociones de aquella época, no llegué a obtener ninguna educación religiosa. Lo único que mi madre hizo cuando cumplí los 13 años fue realizar la ceremonia del Bar Mitzvá”.

Poco imaginaba entonces que, poco después de la ceremonia, su vida iba a dar un giro de 180 grados.

La expulsión

Sólo había pasado un mes y medio desde que había cumplido con el rito del Bar Mitzvá cuando Moshé Yanai se vio paseando por Cádiz de la mano de su padre, puesto en libertad, y de su madre. En apenas 45 días la vida de este niño judío catalán había dado un vuelco: la familia volvía a estar unida, pero se veían obligados a abandonar Barcelona, Catalunya, España, sin una explicación.
En Cádiz, alojados en el Hotel Playa, más de 500 judíos de distintas nacionalidades esperan a embarcar en el buque portugués Nyassa, con destino a Haifa. Saben dónde están y a dónde irán, e intuyen lo que les espera. Pero aun no saben por qué están allí. Por qué les obligan a irse.
El pasado verano, un reportaje publicado por Diario de Cádiz resolvió al fin el enigma: fueron expulsados. Cuando el Nyassa partió, la Delegación del Gobierno de Cádiz recibió varios telegramas. Entre ellos, el que decía: “Prohíbase la entrada en España, aunque traigan documentación en regla, a los súbditos extranjeros Josef Palomo Sagués, de 37 años, hijo de Mauricio y Sara, natural de Bruyrquía, y Rudolf Heymann, de 42 años, hijo de Luis y Betty, natural de Hamburgo (Alemania). Expulsados del territorio nacional”.

La orden nunca se hizo pública, ni fue comunicada a los expulsados. Como tampoco, en las breves noticias publicadas en los medios de entonces, figura que el Nyassa hiciera escala en España. Sólo Diario de Cádiz publicó algo al respecto: “En tren especial ha llegado la expedición que se esperaba, integrada por 550 israelitas de distintas nacionalidades que se hallaban refugiados en España. Se hará cargo de ellos la Cruz Roja, que los trasladará a Palestina en un barco portugués que es esperado el próximo lunes”. Pero no concreta –no podía concretar- que entre los israelitas se encontraba un grupo de judíos expulsados del país.

“No estaba loco”

Pilar Vera, la periodista que encontró el telegrama que confirmaba la expulsión de los judíos españoles, comenta que el hallazgo fue casual, casi una fábula. “El Archivo Histórico de Cádiz no guarda las causas por su nombre. Es decir, uno no puede buscar masones’ o ‘prostitución’ y encontrarse con todos los expedientes, sino que tiene que saber lo que busca`, o a quién busca”. Indagando sobre documentos vinculados a un hombre apellidado Palomo halló el telegrama “relativos a órdenes de expulsión. Entre ellas, por supuesto, estaba la familia de Moshé”. El 22 de Enero, la Dirección General envió un primer telegrama informando de una lista de apátridas –”Eufemismo para judíos en tiempos de Franco”, concreta Vera- que embarcarían en el Nyassa. Pero las autoridades franquistas esperaron a que el barco arribara a Haifa para emitir la orden de expulsión.
Cuando Vera contactó con Moshé Yanai para confirmarle que, en efecto, tanto él como su familia como el resto de los judíos que viajaron en el Nyassa habían sido expulsados, el anciano judío catalán sintió “una gran emoción, la sensación de que, al fin, se había cerrado un capítulo… y de que, sobre todo, no estaba loco”, explica la periodista, que añade: “dado que el régimen franquista mostró, por comparación, una actitud más tolerante hacia los judíos que los otros fascismos en Europa, sonaba muy extraño que se hubiera llevado a cabo la expulsión de un grupo de judíos del territorio nacional”.

Una nueva vida

En Haifa, y ya con Barcelona como el recuerdo de un imposible obligado a la nostalgia, la familia Palomo pronto fue la familia Yanai. Fueron años duros: Israel no existía –Palestina era un protectorado británico-, y la familia tuvo que adaptarse a nuevas circunstancias. La primera –al menos para Moshé- aprender hebreo: “Había que dar un giro completo: escribir a la inversa, de izquierda a derecha. Y luego puntos y rayas en lugar de vocales… Y eso que todavía no sabía que en el hebreo moderno, que mi padre todavía no conocía, habían desaparecido tales adiciones que hacen las veces de vocales. Pronto se instaló en una aldea agrícola –Ben Shemen- donde conoció a un tal Shimón, que con el tiempo sería Shimón Peres. Fueron tiempos de carencias, en los que Moshé aprendió a sacarse las castañas del fuego: como muchos judíos, ante las dificultades de su situación, pretendían viajar a Latinoamérica, el joven Yanai pudo empezar a ganarse la vida como profesor de castellano. Al poco, se establecieron en un arrabal de Tel Aviv junto a la mayoría de judíos que llegaron de España.

La paz llegó a Europa, y al cabo de tres años nació el estado de Israel, y en paralelo Moshé Yanai empezó a hacerse una vida: su dominio de varios idiomas le permitió establecerse como traductor, más tarde como periodista. Para su padre, el expulsado Jose Palomo, preso durante tres años en un campo de concentración, la vida no fue tan fácil: “Ansiaba que terminara la guerra para que los aliados derrocasen el régimen de Franco, y pudiera regresar. En Israel siempre tuvo una condición modesta. Pero no dejó nunca de trabajar. Para él, fue una amarga decepción no haber conseguido regresar a Barcelona”.

Moshé tuvo la suerte que le faltó a su padre. Ha podido visitar Barcelona, la ciudad en la que nació, aunque sólo sea para comprobar que el edificio en el que transcurrió su infancia, el de la calle Marqués del Campo Sagrado 28, fue derruido. Pero sí sobrevive el Mercat de Sant Antoni, que tantas veces visitó. A sus 79 años, aún planea un nuevo viaje que también le llevará a Cádiz. Aunque esta vez será distinto. Esta vez sí sabrá por qué tuvo que partir su vida en dos a los 13 años: porque fue expulsado. Al fin, el círculo se ha cerrado.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Dona i religió: un paper secundari?



Dins del cicle de debats "Llengües, identitats i religions a Catalunya" que programa la Caixa en el Palau Macaya sota el lema "Trencar els tabús, combatre els tòpics: conèixer, entendre i compartir", el dia 24 de novembre de 2015, a les 19 h, presenta "Dona i religió: un paper secundari?"

Moriah Ferrús, Roser Solé Besteiro, Salwa El Gharbi i Ruth Giordano, quatre dones implicades en la seva comunitat –jueva, catòlica, musulmana i protestant– i compromeses amb el diàleg interconfessional, debatran sobre el fenomen religiós, que es manifesta de múltiples formes més enllà del que es considera tradicional a Catalunya. Hi ha un tret comú en totes elles: les dones actuen com a transmissores familiars, però tenen un paper secundari en el culte i en l'organització. Amb aquest debat es proposa analitzar la funció de la dona en les religions principals de Catalunya.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Auschwitz-Bikernau. La prada dels bedolls




Presentació del poemari Auschwitz-Bikernau. La prada dels bedolls (edició bilingüe català/castellà, InVerso, 2015), d'Anna Rossell, amb pròleg de Vicenç Villatoro i epíleg d’Alfonso Levi. Hi intervindran: Vicenç Villatoro, Alfonso Levi, Amàlia Sanchís (editora), representants de les víctimes de l’holocaust i de les lletres, i l’autora, Anna Rossell, que llegirà alguns poemes.

Dimarts 17 de novembre 2015, 19 h
Claustre del Convent de Sant Agustí
Carrer del Comerç 36 (Barcelona)

dilluns, 9 de novembre del 2015

V Congrés per a l'estudi dels jueus en territoris de llengua catalana





Les ponències i comunicacions d'aquest cinquè congrés giraran al voltant de quatre grans temes amb la intenció d’aglutinar tots els aspectes de la presència jueva en els territoris de llengua catalana: història, literatura, filosofia i ciència. Es valoraran especialment les aportacions relatives al paper dels jueus en el comerç mediterrani i en les relacions Sicília-Catalunya.

Amb massa freqüència trobem estudis que tracten el tema dels jueus catalans sota un prisma d’unitat política que justament es fa efectiva en un moment en què les comunitats jueves a les nostres terres han, pràcticament, desaparegut. Per això, ens agradaria que les diferents aportacions se centressin en les relacions entre les diferents comunitats establertes en les terres de llengua catalana per tal de mostrar una àmplia visió de conjunt de la presència jueva.


Programa

23 de novembre

Barcelona. Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Edifici històric, Gran Via de les Corts Catalanes, 587

L'arqueologia dels calls

Moderació: Carme Miró (Servei d'Arqueologia de BCN) i Antoni Iglesias (UAB)

9-9.30 h Presentació. IEMJ

9.30-10.30 h Arqueologia Barcelona. Jordi Casanovas Miró (Museu Nacional d'Art de Catalunya); Xavier Maese Fidalgo (Servei d'Arqueologia de Barcelona -ICUB); Francesc Caballé (Veclus); Roger Sala (SOT Prospecció Arqueològica); Núria Miró i Alaix (Museu d'Història de Barcelona)

10.30-11 h Pausa Cafè

11-11.30 h Arqueologia Girona. Jordi Sagrera Aradilla (UdG; Grup de Recerca "Arqueologia i Prehistòria" GRHCS083.); Jordi Vivo Llorca (UdG; Professor d'Arqueologia i Història Antiga)

11.30-12 h Arqueologia Besalú. Maria José Lloveras Chavero. Directora excavacions de la Plaça dels Jueus de Besalú (2002-2006)

12-12.30 h Arqueologia Castelló d'Empúries. Anna Maria Puig Griessenberger, doctora en Arqueologia i presidenta de l´Institut d´Estudis Empordanesos

12.30-13 h Arqueologia Lleida. Marta Morán, Anna Oliver, Xavier Payà (Servei d’Arqueologia de la ciutat de Lleida)

15-15.30 h Arqueologia Tàrrega. Oriol Saula (Director Tècnic del Museu Comarcal de l'Urgell); Anna Colet (Tècnica del Museu Comarcal de l'Urgell.)

15-30-16 h Arqueologia Tarragona. David Bea, Sergi Navarro i Aleix González (Universitat Rovira i Virgili)

16h-16.30 h Cafè Pausa

16.30-18.30 h Taula Rodona. Discussió

19h. Acte d'entrega del Guardó Eduard Feliu. Maria Cinta Mañé

25 de novembre

Barcelona. Institut d'Estudis Catalans, Sala Nicolau d'Olwer. Carrer del Carme, 47

Moderació: Jordi Casals

Panell: Montse Moreno (Universitat de Barcelona). Judaïtzants medievals en territoris de llengua catalana

Panell: Miriam Balsamo (Universitat de Bolonya). Un nuovo studio sugli ebrei a Salemi

9-9.30 h Dominique Tomasov. Arquitecta: L'ànima del patrimoni: l'antic cementiri jueu de Montjuïc

9.30-10 h F. Xavier Rivera (Museu de Cervera): Noves aportacions sobre la localització del call de Cervera

10-10.30 h Cafè pausa

10.30-11.00 h Issac Lampurlanés (Universitat Autònoma de Barcelona): Noves aportacions documentals per a l'estudi de la jueria de Lleida

11.00-11.30 h Josep Maria Massachs/ Josep Bosch (Arxiu Vilafranca del Penedès): El call jueu de Vilafranca

11.30-12.00 h Discussió

15.00-15:30 h Gérard Nahon (EPFHE): "Cual otro Joseph a Egipto" Joseph Cortissos a Barcelone en 1711

15:30-16.00 h Martine Berthelot (Universitat de Perpinyà): "Fugitius del nazisme detinguts en el Pirineu de la Catalunya oriental! Primeres aproximacions estadístiques"

16.00-16.30 h Carlos Zarur (Sefarad-Andalusian Heritage Midrash) (Videoconferència): Familias judeo-sírias de origen catalán

16.30-17.00 h Discussió

17-17.30 h Cafè pausa

17.30-18 h Albert Lizandra (Universitat de Barcelona): El saber enciclopèdic dels jueus medievals: el Xa⁽ar ha-Xamayim de Guersom ben Xelomó d’Arle

18-18.30 h Clara Jàuregui (IEMJ/Universitat de Barcelona): Assistència particular o comunal? L’evolució del heqdeix al Call de Barcelona​

18.30-19.00 h Görge K. Hasselhoff (Universitat Autònoma de Barcelona): Ibn Ezra’s Hebrew and Latin Excerpts in Ramon Martí’s Pugio Fidei

19.00-19.30 h Discussió

26 de novembre

Palerm. L'Officina di Studi Medievali. Via del Parlamento, 32

Moderació: Maria Josep Estanyol

8.30-9 h Entrega de les acreditacions als participants

9-9.30 h Presentació. IEMJ. Officina di Studi Medievali

9.30-10 h Luciana Pepi (Università degli Studi di Palermo): Jaqov Anatoli, un filosofo provenzale alla corte di Federico II

10-10.30 h J. Ramon Magdalena (Universitat de Barcelona): Les comunitats jueves de Palerm i Messina descrites per Rabí Ovadiyà da Bertinoro (1487-1488)

10.30-11 h Pausa Cafè

11-11.30 h Constantino Vidal (Universitat de Barcelona): La vida i obra del poeta Moixé ben Iitskhac Remós

11.30-12.00 h Discussió

14.00-14.30 h

14.30-15 h Anna Maria Bejarano (Universitat de Barcelona): Catalunya i Sefarad al Maguen Avot de Menahmem Xelomó Hameiri: identitats creuades?

15-15.30 h Discussió 1

15.30-16 h Pausa cafè

16-16.30 h Meritxell Blasco (Universitat de Barcelona): El català aljamiat en un manuscrit miscel·lani de medicina i farmacologia del segle xv: noves ‎aportacions

16.30-17 h Josep Xavier Muntané (IEMJ/Universitat de Barcelona): Consideracions sobre la recerca documental en arxius locals. El cas de l'arxiu parroquial de Verdú

17-17.30 h Maria Josep Estanyol (IEMJ/Universitat de Barcelona): Presentació projecte Barcelona

17.30-18 h Discussió 2

18 h Cloenda



Institut d'Estudis Món Juïc

Societat Catalana d'Estudis Hebraics

IV Congrés

dissabte, 7 de novembre del 2015

Nit dels vidres trencats 2015


No hi ha futur sense memòria


La Nit dels Vidres Trencats (del 9 al 10 de novembre de 1938) fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder, i es considera l’inici de l’Holocaust.

La Comunitat de Sant’Egidio organitza cada any la marxa silenciosa ”No hi ha futur sense memòria” coincidint amb l’aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. L’objectiu és que tothom, i en particular els joves, recordi la deportació esdevinguda durant l‘ocupació nazi.

L’acte començarà a la plaça del Pedró a les 18.00h, amb una trobada amb Dory Sontheimer, autora del llibre Les set caixes. La marxa s’iniciarà a les 19.30 h.

dilluns, 2 de novembre del 2015

Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva



Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestió jueva) és una obra original del dramaturg francès d'origen jueu Jean-Claude Grumberg, dirigida per Josep Maria Flotats i interpretada per Arnau Puig i el mateix Flotats, i que es pot veure en el Teatre Lliure de Gràcia del 28 d'octubre al 6 de desembre de 2015.

L'obra relata les trobades de dos veïns, un agnòstic i l'altre jueu, que exposen les seves diferències a través d'agudes confrontacions dialèctiques en el replà de l'escala. Els dobles sentits, l'assumpte de la identitat col·lectiva i individual, la memòria històrica i la tolerància són les claus d'aquesta obra de teatre polític on el to de comèdia ens dóna aire per reflexionar amb més tendresa que acritud, fins al punt que per moments ens preguntarem per què estem rient-nos del que apareix en escena.

dissabte, 31 d’octubre del 2015

IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme




La Fundació Baruch Spinoza amb la col·laboració de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, organitzen el IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme, que se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El Seminari se celebra en commemoració del Dia Internacional contra l’Antisemitisme, el 9 de novembre, coincidint amb els pogroms nazis antijueus de la Nit dels Vidres Trencats. En aquesta quarta edició el seminari s’ha consolidat i n’és ja un referent acadèmic clau en matèria de l’estudi, la recerca i l’anàlisi científica de l’antisemitisme.

Enguany s’aborda la judeofòbia al món actual, la cultura i les arts. És, novament, una oportunitat per reflexionar sobre el respecte envers la comunitat jueva de Catalunya i la plena acceptació de la identitat del poble Jueu. És una ocasió per posar de relleu la necessitat de seguir treballant per a la igualtat de totes les persones. El seminari comprèn nou conferències i una taula rodona, a les quals participaran destacats ponents nacionals i internacionals.


Programa

Dimarts, 3 de novembre

8:15 Recepció i acreditacions

8:45 Visita guiada de l’exposició

9:15 Inauguració oficial del Seminari

– Xavier Torrens, director científic del Seminari Internacional.
– Lena de Botton, professora del CREA-Universitat de Barcelona.
– David Grebler, president de la Fundació Baruch Spinoza.
– Isaac Querub, president de la FCJE.
– Vicenç Villatoro, director general del CCCB.
– Lola López, comissionada d’Immigració i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

10:30 Pendent de confirmació

12:00 Pausa

12:30 L’antisemitisme d’esquerres, ahir i avui

Marc Crapez, investigador en Ciència Política a Sophiapol (Universitat Paris-X).

14:00 Pausa

16:00 L’educació per a eradicar l’antisemitisme en una societat multicultural

Aycan Demirel, director of The Kreuzberg Initiative against Anti-Semitism – KIgA, Berlin.

17:30 Pausa

17:45 La judeofòbia a França, el país amb la major comunitat jueva d’Europa

Jordi Aouizerate, politòleg per la Université Paris-Sorbonne.

19:15 Pausa

19:30 L’antisemitisme dual (de dretes i d’esquerres) que no s’atura

Matthew Tree, escriptor.

Dimecres, 4 de novembre

9:00 La judeofòbia reflectida en la literatura jueva i israeliana

Ana Bejarano, professora de Llengua i Literatura Hebrea a la Universitat de Barcelona.

10:30 L’antisemitisme de Richard Wagner i El judaisme a la música

Rosa Sala Rose, doctora en Filologia i autora del llibre Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo

12:00 Pausa

12:30 La judeofòbia en les idees estètiques

Xavier Antich, filòsof i professor d’Història de les Idees Estètiques a la Universitat de Girona.

14:00 Pausa

16:00 L’anàlisi comparada de les tres èpoques de la judeofòbia

Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Politòleg i sociòleg. Expert en racisme i antisemitisme.

17:30 Pausa

18:00 Taula rodona: l’antisemitisme del segle XXI a Catalunya.

19:15 Cloenda

Durant el Seminari pot visitar-se al CCCB l’exposició “La Shoah: què, qui, com, quan, on, per què”.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Fugint de l'Holocaust a Girona



L'exposició "Fugint de l'Holocaust" arriba al Museu d'Història dels Jueus de Girona, i es podrà veure del 29 d'octubre de 2015 fins el 17 de gener de 2016. Es presenta dins del programa de "La Girona d'època contemporània: les capitalitats de la ciutat", que oferirà el Museu d'Història de Girona amb l'objectiu de revisar la trajectòria de la ciutat en els últims dos-cents anys, des del punt de vista històric, polític, social i cultural. Es fonamenta en les transformacions de tot tipus que van portar Girona a convertir-se en capital des de diverses perspectives, i treballa aspectes relacionats amb la ciutat de Girona com a eix i nucli d'un territori que es va forjar durant els segles XIX i XX.

Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el més gran genocidi de la història humana.

Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts.

Milers de refugiats es concentraren a Barcelona fins que aconseguiren emigrar, preferentment a Amèrica o a Palestina, on iniciaren una nova vida lluny de la barbàrie.

Rescatem la memòria col·lectiva. Homenatgem els refugiats i refugiades i les persones que els van ajudar, protagonistes silenciosos d'aquells fets.


A partir de la història de vida d’una desena de famílies jueves, l’exposició s'endinsa en aquest episodi tant desconegut del nostre passat recent en què Catalunya esdevingué terra de llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la barbàrie nazi.

La mostra relata una part de la història mundial que es relliga amb la història catalana a partir del record dels seus testimonis: Eduard Heilbruner i Lina Levi, Víctor Papo, Paquita Sitzer, Jenny Kehr, Lea Lazega, Arnold Einhorm, Fred Arom, Elias Zomerplaag, Fred Manasse i Betsy Wijnberg.

La mostra és una producció del Museu d'Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona. A Girona, inclourà un espai interactiu adaptat a la realitat de les comarques gironines i fonamentat en una base de dades que permet rescatar els noms i les històries de més de 1.000 persones que van travessar clandestinament la frontera gironina entre els anys 1941 i 1943.


dijous, 22 d’octubre del 2015

La recuperació del patrimoni jueu de Cervera




El Museu Comarcal de Cervera celebra la desena edició de la jornada Reviure el patrimoni, que enguany està dedicada a la recuperació del patrimoni jueu, davant l'interès creixent pel coneixement de la cultura catalana jueva, la recuperació del patrimoni material i el seu estudi dins del context històric del país.

A Cervera hi ha nombrosa documentació sobre l’important call jueu, la seva disposició dins l’entramat urbà de la ciutat i l’evolució que va viure fins l’expulsió de la comunitat. Una documentació escrita que, ben interpretada, ens ha de donar llum sobre aquest col·lectiu i ha de permetre, a poc a poc, la recuperació de les restes materials però, sobretot, la recuperació de la seva memòria. La presència de jueus no acaba però, amb l’expulsió de 1492, sinó que Cervera també serà un dels escenaris d’una nova fugida que tindrà lloc en el context de la Segona Guerra Mundial.

La Jornada se celebra a la Sala Josep Buireu, del carrer Manuel Ibarra s/n de Cervera. El període d’inscripció és fins el 28 d’octubre de 2015 i ho podeu fer a través d'aquest formulari.


 

divendres, 16 d’octubre del 2015

Institut de música jueva de Barcelona



L'Institut de Música Jueva de Barcelona és un projecte a favor de la interculturalitat però preservant la identitat jueva. Un projecte que cerca la comprensió i la convivència entre les cultures al mateix temps que aferma la pròpia, eradicant prejudicis generacionals, racials, religiosos o culturals, acostant persones i pobles a través de la música. És un projecte obert a tots els interessats en la música jueva siguin o no músics i siguin o no jueus, independent de tota concepció política i religiosa. Com a entitat cultural és autònoma respecte a tota institució i a tota entitat, amb un eix unificador i motivador fonamental: la música jueva.
 
 
 

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Els calls de Cervera

La ciutat de Cervera en el 1716, de Juan Muñoz de Ruesta
Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida (2001). Lamina 80, p. 120


A prop de l'antic convent de Sant Agustí. I, més concretament, a l'actual carrer del Teco, que s'obre des del carrer Major i va a parar al de la Barbacana, limítrof amb la muralla. És l'indret en el qual l'historiador Xavier Rivera situa el call més antic de Cervera, l'anomenat call jussà.

A simple vista, no queden vestigis dels barris jueus medievals. Als anys setanta del segle passat, l'historiador Agustí Duran i Sanpere va fixar on eren. Documentació del 1340 ja assenyalava l'existència de dos calls. No era gaire habitual, perquè els calls s'expandien en continuïtat. Ara bé, l'orografia cerverina, amb la murall cenyida al turó, no hauria permès el creixement urbanístic del call jussà, el més antic. Duran i Sanpere distingia entre el call sobirà i el jussà. També apuntava a un carreró que els unia, per justificar l'existència del call mitjà, denominació que també apareix en documentació antiga. Rivera contradiu aquesta hipòtesi: “No se sosté, perquè tots dos calls estaven massa a prop, situats al quarter de Capcorral. Quan, al segle XIV, els jueus demanen la construcció d'una nova sinagoga al call sobirà, addueixen que la vella és massa lluny. Si hagués estat a quinze metres, no tindria sentit. Segurament, la volen perquè així no han d'incomplir els preceptes en Sàbat tot creuant la zona cristiana –el carrer Major– per anar al call jussà.”


Carrer del Call Sobirà. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


La confusió augmenta perquè en la documentació dels segles XIV i XV les denominacions varien. Al call jussà se l'anomena també d'En Cortés, Mitjà –perquè és a prop del portal Mitjà, ara inexistent i enmig del carrer Major– i de N'Agramuntell. Al sobirà també se li diu el del carrer del Vent. La ubicació del call sobirà, fora la muralla, no deixa gaire marge als dubtes. Al llarg dels segles, la memòria popular l'ha mantingut a tocar de la plaça de la Universitat: l'antic carrer del Vent és ara el del Call.


Carrer del Teco. Foto: Pedro Salcedo i Vaz


Precisament, un estudi sobre l'evolució constructiva de la muralla de Cervera de Pere Verdés (2003) ha posat “sobre la pista” Rivera del nou emplaçament del call jussà. La part més antiga de la muralla de Cervera data del segle XIII, quan la ciutat creix des de la Paeria fins al portal Mitjà, amb l'eix central del carrer Major. Rivera explica: “Els calls es construïen a prop de les entrades del recinte clos per evitar el contacte amb la comunitat cristiana. I, sovint, en un angle de la muralla.” Així, Verdés va fer una segona aproximació per localitzar el call jussà i el situa en una zona d'aquestes característiques, propera a l'església de Sant Bernat i al portal Mitjà, que donava entrada a la ciutat, abans de la prolongació de la muralla fins al portal de Santa Maria. “Verdés el situa on correspon, però no amb precisió, perquè és molt difícil. Però hi troba moltes referències al carrer de la Barbacana, on apareix el que anomenen Torre dels Jueus.”

Proves escrites

Xavier Rivera ha consultat diversa documentació. Com ara la situació de les cases del carrer Major, a través de documentació fiscal que relaciona les propietats, que en època medieval es feien des del lloc més proper al més llunyà de la Paeria. Al carrer del Teco se l'anomena també call Mitjà. És a dir, que el portal Mitjà hauria estat situat a prop del carrer del Teco i del convent de Sant Agustí.

Rivera ha trobat dos documents que avalen aquesta tesi. El primer, descobert a l'Arxiu Històric Comarcal, és una afrontació d'inicis del segle XVIII, on surt una propietat que limita amb el carrer del call jussà. El segon document de propietat, datat de l'any 1880, és relatiu a la construcció d'un forn “al carrer del call jussà”. La documentació pertany a la casa d'una família que actualment encara viu al carrer del Teco. “Els dos documents són la clau que em permet dir, amb certesa, que aquest carrer és el primer call de Cervera.”

Eva Pomares
El Punt Avui

dimecres, 7 d’octubre del 2015

La jueva de Tortosa al Call de Barcelona




Cants sefardites al Call jueu de Barcelona interpretats per Pili Cugat. Un espectacle de poesia i cants sefardites expressant el sentir del poble jueu, amb degustació de vi kósher.

20 d'octubre de 2015, a les 19h. Entrada lliure (amb donatiu a voluntat en finalitzar l’actuació)

Lloc: Carrer de Sant Honorat, 9. Barcelona

Organitza: La jueva de Tortosa

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Jueus i musulmans catalans a la Catalunya medieval



Amb motiu del 20è Aniversari de la Fundació Baruch Spinoza aquesta institució presenta la conferència “Els jueus i els musulmans catalans en la Catalunya medieval”,  que realitzaran la professora emèrita de la Universitat de Barcelona, Dolors Bramon, i l’hebraista i escriptor, Manuel Forcano.

L'acte tindrà lloc el proper dimarts 6 d’octubre a les 19:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison del carrer Sant Pere Més Baix, 7.

Places limitades. Per a reserves envieu un email a: fbsp@fbaruchspinoza.org o truqueu al telèfon 932 007 009, de 09:00 a 14:00h.

dimecres, 2 de setembre del 2015

XVI Jornada europea de la cultura jueva



El proper diumenge dia 6 de setembre de 2015 se celebra a tot Europa la XVI Jornada europea de la cultura jueva. Podeu consultar els programes de les ciutats catalanes, espanyoles i de la resta d'Europa en els vincles següents:







dijous, 27 d’agost del 2015

La Cuirassa, el barri jueu de Lleida

Localització del barri de la Cuirassa en un fragment del plànol La zona universitària de Lérida en 1429,
de Ricard Calvet i Serra (Institut d'Estudis Ilerdencs)


Dins la parròquia de Sant Andreu, sota l’antic temple, hi havia el barri de la Cuirassa o call jueu. Els jueus vivien als carrers de la Jueria, de la costa del Jan i a la Plaça Reial (avui del Seminari Vell). El call, pel carrer esglaonat de la costa del Jan, baixava fins al carrer Major. Emmurallat, havia estat bastit damunt unes adoberies d’època romana i era situat a llevant del carrer de Cavallers. Tenia dos accessos: el Portal Rodó al capdamunt i el que hi havia a l’extrem del carrer del Voltor (avui de Sant Cristòfol), cobert en la seva confluència amb el Romeu. El nom del barri jueu deriva de la Cuirassa, antiga fortalesa àrab de Lleida, potser d’origen romà.

Les excavacions arqueològiques que la Paeria va iniciar al mes de maig de 2015 al Centre Històric de la ciutat han posat al descobert diverses restes del barri jueu de Lleida. La documentació històrica l'havia situat sobre plànol però poca constància se'n tenia, al marge de petites restes trobades a finals dels anys quaranta.

Ara un equip d'arqueòlogues i diversos operaris han trobat restes de carrers, edificis i tallers, a més de molta ceràmica, vidres, monedes i fragments d'una hanukkia, el canelobre que els jueus utilitzen per la celebració del Hanukkà.


Tram de carrer de la Cuirassa, del segle XIII
Foto: Javi Martín. El País


Les troballes són dels segles XIII i XIV i són importants per aquesta constatació del que fins ara només era una teoria i després perquè algunes de les restes no figuraven ni als mapes més antics. En concret, els operaris han descobert un tram de carrer en força bon estat i amb un fort pendent que recorreria aproximadament l'espai comprès entre la plaça del Seminari i la Costa del Jan. Es tracta, a més, de restes localitzades a força profunditat, a més de sis metres, i per sota d'edificacions del segle XVII. Les obres encara duraran unes quantes setmanes i l'objectiu és completar l'estudi de tota aquesta zona que la història situa a l'espai comprès entre el carrer Major, el de Cavallers i la Seu Vella.

 Restes d'edificacions de la Cuirassa (Diari Ara)


La directora de l'excavació, l'arqueòloga Marta Moran, va explicar al diari El Punt Avui: “És força important el que estem trobant perquè no en teníem cap constatació”, i hi afegia que també estudien una sèrie de sitges i piques d'antics tallers de pergaminers. Moran deia que no era estrany trobar aquests oficis a la zona perquè estava just a la vora del barri dels eclesiàstics i de l'Estudi General de Lleida, l'antiga universitat, i que, per tant, els feia falta pergamí per escriure.

La Paeria estudia la millor manera de preservar part d'aquest patrimoni i deixar-lo a la vista. Els tècnics revisaran el projecte d'urbanització d'aquest espai per fer que quedin visibles i senyalitzades restes que recordin el barri on havia viscut la comunitat jueva de Lleida des del segle XII fins al XV.

L'arqueòloga va manifestar que la teoria inicial era que poca cosa trobarien perquè a la zona hi havia hagut molts canvis i enderrocs al llarg dels segles i, a més, pel seu emplaçament en un lloc de fort pendent i sotmès a humitats i escorrenties era fàcil que hi hagués despreniments i enderrocs.

El projecte de recuperació del call lleidatà vol revalorar l'entorn de la Cuirassa pel seu contingut històric, constructiu i arqueològic, on va viure una de les comunitats jueves més importants de Catalunya, després de la de Barcelona i Girona.


Restes d'edificacions de la Cuirassa (Diari La Mañana)

dissabte, 22 d’agost del 2015

Eren pobres els jueus de Manresa?

La Baixada del Jueus de Manresa


Els Llibres dels Jueus conformen un total de 18 volums que formen part del fons notarial conservat a l'Arxiu Històric de Manresa. Les escriptures estan datades entre els anys 1294 i 1391 i van ser autoritzats pel notari Jaume d'Artés, el mateix que va recollir en paraules el miracle de la Llum de 1345. Aquests llibres ens permeten conèixer quin era l'estatus dels jueus manresans i quins eren els seus oficis. Ho podeu llegir a l'apunt Eren pobres els jueus de Manresa?, publicat per Jordi Bonvehí i Castanyer a Històries manresanes.

divendres, 10 de juliol del 2015

Les sinagogues medievals de Lleida

Plànol de Lleida en el segle XV


La ciutat de Lleida va tenir duess sinagogues diferents durant l'època medieval: una davant de l'antiga porta de Sant Andreu i l'altra, prop de l'actual plaça del Seminari. Aquesta és una de les troballes de l'estudi realitzat per la Universitat de Lleida (UdL), per encàrrec de l'Ajuntament, sobre l'antic Call jueu. La recerca va ser presentada en el marc de la cinquena edició de l'International Medieval Meeting, que va inaugurar el passat mes de juny el professor de St. John's College-Cambridge University, Peter A. Linehan, comparant els arquebisbes de Toledo i Canterbury als voltants de l'any 1215.

El catedràtic d'Història Medieval de la UdL, Flocel Sabaté, ha coordinat la investigació sobre l'antic Call jueu de Lleida en què també han pres part dos investigadors predoctorals. Guillem Roca s'ha encarregat de la delimitació de l'antiga Cuirassa i Isaac Lampurlanés, de la vida de la jueria durant l'època medieval.  Entre les seves descobertes destaquen els possibles emplaçaments del forn de la Cuirassa i dues sinagogues.

El primer temple jueu, ubicat davant l'antiga porta de Sant Andreu, va desaparèixer amb l'assalt de la jueria l'any 1391 i es va transformar en l'església de Santa Maria del Miracle, que tampoc ha arribat fins els nostres dies. La segona sinagoga s'hauria habilitat en una casa particular prop de l'actual plaça del Seminari, davant de la Costa del Jan.


La Cuirassa

La Cuirassa era el nom que va rebre el Call de Lleida, del qual encara es conserven alguns vestigis. La destrucció de la zona durant la Guerra de Successió dificulta traçar un mapa exacte del barri jueu, que aglutinava prop d'un 10 per cent dels 5.000 habitants de la capital del Segrià el segle XIII.

La convivència amb els cristians es va anar reduint durant el segle XIV, convertint el call en un gueto. De fet, els investigadors de la UdL creuen que la Costa del Jan, que comunica el turó de la Seu Vella amb la part baixa de la ciutat no es va obrir fins després de l'expulsió dels jueus de la ciutat de Lleida l'any 1492.

En el plànol podem observar com l'autor hi localitza el barri dels sarraïns a sota de Sant Llorenç, on també hi havia el bordell «municipal», i els Call dels jueus o Cuirassa, sota Sant Andreu. Davant de la Seu Vella se situa tot el barri dels Cavallers i la universitat, destruïts pels Borbons durant el segle XVIII, i a l'esquerra de la porta de Boters, el Pla dels Gramàtics, que arribava fins gairebé Sant Martí.

Per donar a conèixer aquesta cultura, el Museu de Lleida ha dissenyat una ruta que recorre alguns dels carrers principals de l’època. El Cafè del Museu hi contribueix, per la seva banda, en la vessant culinària. Aquesta activitat, que s’ha fet en el marc de les nits gastronòmiques de l'equipament, pot suposar un primer pas en la feina institucional que es duu a terme per aconseguir treure a la llum i revaloritzar una part ignorada de la història del país.

dimarts, 7 de juliol del 2015

Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial



L’evasió de milers de jueus a través dels Pirineus


Sílvia Marimon
Diari Ara


Una exposició del Museu d'Història de Catalunya relata la història d’una desena de famílies que van venir a Catalunya fugint de l’Holocaust

Un jueu que fugia dels nazis va regalar un ganivet de caça a Jan Peremartí, un veí de Bossòst. El ganivet l’havia utilitzat al seu pas pels Pirineus per defensar-se dels gossos alemanys. Era una amenaça habitual. Quan a les muntanyes se sentien els gossos dels soldats alemanys, els passadors feien estirar a terra els fugitius jueus que arribaven de tot Europa. No podien parlar ni moure’s. Si els trobaven, el seu destí més segur era un camp de concentració. “Uns 10.000 jueus van aconseguir travessar els Pirineus durant la Segona Guerra Mundial. Com i per què van acabar a Catalunya és la gènesi de l’exposició”, explica Josep Calvet, comissari de l'exposició i autor del llibre Huyendo del Holocausto (Milenio, 2014).

L’exposició, que es pot veure al Museu d’Història de Catalunya fins al 18 d’octubre, explica quin va ser el destí final d’una desena de famílies que van intentar fugir amb l’ajuda dels passadors de muntanya. A través del seu testimoni, Fugint de l’Holocaust repassa la solidaritat, la persecució, les expulsions, les presons o els camps de concentració.

Quan es va inaugurar l’exposició, entre el públic hi havia un home que mirava atentament una d’aquestes històries. Assentia, i també feia algun matís, a les explicacions de Calvet. Ell, com a jueu sefardita, n’era un dels protagonistes. El seu nom és Víctor Papo (Milà, 1927) i a la foto era tan sols un infant; ara té 88 anys. Quan era petit, el seu pare regentava un hotel a París. “Un dels treballadors de l’hotel va dir a la Gestapo que el meu pare era jueu. Ens va avisar un periodista i el meu pare va anar a veure el cònsol espanyol a París, Bernardo Rolland”, explica Papo. Rolland li va dir al pare de Papo: “Li aconsello que marxi a Espanya. Jo l’estic protegint però no sé el que li passarà. Si l’han denunciat, pot ser molt greu. El poden internar al camp de Drancy”. Era el setembre del 1941 i els Papo van agafar un tren nocturn fins a Hendaia. Es van instal·lar a Barcelona i Víctor va estudiar a l’Escola Industrial. “Molts familiars meus, però, van morir. N’hi havia que vivien a Grècia, Itàlia i Turquia”, relata.

Les batudes de la Gestapo

Papo va conèixer Denise Berger, la seva dona, que és també una refugiada jueva, a Barcelona. “A la meva família la van matar gairebé tota a Polònia. Amb la meva mare i la meva germana ens vam amagar durant molt de temps en un poble francès, prop de Lió. Quan hi havia una batuda de la Gestapo ens amagaven al col·legi. La meva mare ens havia de deixar a la frontera espanyola, però al final no va poder. No es va poder separar de nosaltres i ens vam quedar amb ella a França malgrat que així totes corríem més perill”, explica Berger. No tothom va tenir tanta sort. Molts no van arribar mai a Barcelona.

Una de les històries que recupera l’exposició és la de Dory Sont, l’autora del llibre Les set caixes. Quan van morir els seus pares, Sont va descobrir entre la documentació que hi havia a les golfes de casa seva que més de trenta familiars seus havien mort als camps de concentració. Mentre eren vius, els pares mai li havien explicat res. Els seus avis materns van intentar creuar els Pirineus però no ho van aconseguir. “Ningú sap on van. Només que no tornen i que ja no n’arriben més notícies”, escriu l’àvia de Sont en una carta. Durant mesos, els avis materns de Sont van escriure des de Marsella. Van intentar, sense èxit, aconseguir un visat per entrar a Espanya. “Hi ha 300.000 persones deambulant pels carrers, tothom busca una sortida”, escrivia l’àvia. En una altra explicava: “Deus pensar que sóc una histèrica, però no et pots ni imaginar les escenes que he vist”. Després d’un munt de negatives del cònsol espanyol, Vicente Vía Ventalló, van decidir travessar clandestinament els Pirineus. Però alguna cosa va passar i es van quedar a Marsella. Des d’allà van ser deportats. Poques hores abans d’agafar un tren, l’àvia va escriure les últimes línies a la filla i el gendre: “Us agraïm tot el que heu fet. Moltes gràcies. No us preocupeu més. Si Déu vol, algun dia ja ens retrobarem”.

Arxius inaccessibles

Tampoc Jenny Kehr se’n va sortir. Va ser deportada des d’Alemanya al camp de Gurs, d’on va aconseguir fugir. Detinguda al coll de Nargó, la van traslladar al camp de concentració de Miranda de Ebro, on no va ser acceptada perquè era una dona. La van tancar a la presó de dones de Barcelona i es va suïcidar. No volia tornar al camp de concentració. D’altres van aconseguir fugir amb l’ajuda dels veïns dels pobles. “Els habitants de Les van impedir que la policia ens enviés altra vegada a França”, escriu Paquita Sitzer. Centenars de joves jueus van ser tancats a Miranda de Ebro, on les condicions eren terribles. Els que van poder van anar-se’n a Amèrica o a Palestina.

No ha sigut fàcil accedir a la documentació. I hi ha molta llegenda negra sobre robatoris i assassinats de jueus als Pirineus: “Molts documents dels arxius de l’Estado Mayor encara estan classificats, i tampoc he pogut accedir a l’Arxiu Diocesà del Bisbat d’Urgell”, assegura Calvet. “Només he pogut documentar un assassinat. Van abandonar un socialista francès perquè anava molt a poc a poc i alentia el grup. Van descobrir el cadàver i hi va haver un judici”, afegeix.

divendres, 19 de juny del 2015

Barcelona, refugi de jueus



L'ascens d'Adolf Hitler al poder i l'esclat de la Segona Guerra Mundial va fer que moltes persones i famílies jueves marxessin d'Alemanya i dels països ocupats. Alguns milers van trobar refugi a Barcelona, en alguns casos fent escala en el viatge cap a Amèrica, l'Orient Pròxim o el nord d'Àfrica, però en d'altres per quedar-s'hi i iniciar una nova vida acompanyats de la petita comunitat jueva que ja estava establerta a la ciutat des de principis del segle XX. Malgrat les dificultats de l'època, van acabar sent, ells i els seus descendents, uns barcelonins més.

Barcelona, refugi de jueus (1933-1958),  ha estat escrit per Josep Calvet, Cristina Garcia, Rosa Serra, Víctor Sörenssen i Manu Valentín (Barcelona: Angle Editorial, 2015), i està il·lustrat amb fotografies procedents d'arxius particulars. Després de la sorpresa que va representar la història que la barcelonina Dory Sontheimer va relatar a Les set caixes, ara ens arriba el relat contextualitzat dels testimonis directes de persones que van fugir de l'Holocaust, que ens permet endinsar-nos en una part de la història de Barcelona poc coneguda fora dels cercles dels estudiosos del tema.

dimecres, 17 de juny del 2015

Què sabem del judaisme?



Teresa Costa-Gramunt
Eix Diari, 16 de juny de 2015


En l’entramat ideològic i cultural de la nostra història hi ha tres fils molt consistents: les tres religions abrahàmiques, amb les diferències que les separen doctrinalment, com puntualitza Martí Àvila, autor d’un llibre de lectura ben il.luminadora: El judaisme. Història, espiritualitat, teologia, tradicions i festes (Viena edicions).

Tres són les religions monoteistes que han configurat el pensament europeu –i, de resultes, l’americà- des de fa segles fins arribar als nostres temps secularitzats. Aquestes religions són el judaisme, el cristianisme i l’islam. L’imaginari d’aquestes tres creences monoteistes comparteix una figura central: el patriarca Abraham. Creences monoteistes ara en convivència, ara en contraposició, i que fa pocs dies vam tenir l’oportunitat de visualitzar en l’esplèndida exposició Ein Gott, Un Déu, al Bode-Museum, de Berlín.

¿Què sabem, però, del judaisme, la primera de les tres religions abrahàmiques? En general poca cosa (els quaranta anys de franquisme ens van deixar ben a les fosques en tantes coses) i no només des del punt de vista religiós sinó també cultural. En la història europea i en la universal, el judaisme ha tingut un paper rellevant, juntament amb el cristianisme, en la conformació d’un imaginari col.lectiu que, amplificat amb les cultures grega, romana i nòrdica, dóna identitat a la cosmovisió occidental del planeta. Cosmovisió que amb el descobriment d’Amèrica travessa l’oceà i impregna tot un continent.

A ningú no escapa que en els tràgics fets de la Xoà, en la creació de l’estat d’Israel, o en l’enfonsament de les Torres Bessones de Nova York, per posar només uns pocs exemples, hi ha una remor de fons que té a veure amb els enfrontaments religiosos, ideològics i culturals d’aquests monoteismes religiosos. És per aquest motiu que cal conèixer el significat de termes que, com diu el professor Àvila en el seu llibre, ja crèiem superats: croada, gihad, excomunió, inquisició. Ja ens podem mirar tan de reüll com vulguem, que no estem en condicions, col.lectivament parlant, de tirar la primera pedra.

El judaisme és la religió fundacional i el fonament de les altres dues. És per aquest motiu que estem parlant de religions abrahàmiques: Abraham és una figura present en totes tres. Això ha tingut les seves conseqüències també en la visió patriarcal de la cultura global que compartim, i que en unes èpoques més que en unes altres, tan abusivament ha tractat la dona, considerant-la com una propietat. És interessant llegir en el llibre d’Àvila que en el judaisme actual, si bé a poc a poc, la condició de la dona va fent passes en l’assoliment d’un estatus més paritari dins la religió. ¿Sabíeu que en el judaisme més reformista ja hi ha rabines?

El judaisme, de Martí Àvila, permet posar una lent d’aproximació a una religió i a una cultura plural –hi ha diverses maneres d’entendre el judaisme- que no hauríem d’ignorar, com no hauríem d’ignorar l’islam i les seves cosmovisions, ja que l’islam tampoc no és homogeni.

Personalment, sempre m’he sentit atreta per les vies espirituals que s’han generat dins del judaisme: la càbala i aquell primer hassidisme pietista. Però cal dir que aquestes vies no es poden entendre gaire sense conèixer el corpus del judaisme tradicional i els seus signes d’identitat, així com la seva història per a veure’n l’evolució. Per a qui també tingui interès en l’hermenèutica dels textos bíblics, alguns literatura d’alt nivell, recomano de llegir l’excel.lent comentari del professor Àvila sobre el Càntic dels Càntics. Al final del llibre, i amb un gran sentit pedagògic, Matí Àvila inclou una extensa bibliografia per a qui vulgui ampliar coneixements sobre el judaisme. I sempre oberts a l’horitzó, apunto que en el moment d’escriure aquest comentari llegeixo en una entrevista a Moriah Ferrús, membre de la Comunitat Jueva Atid, que han creat un web: Judaisme en Català, que difon el judaisme català i en català.

dijous, 11 de juny del 2015

dimecres, 3 de juny del 2015

L'aljama de Falset

Call jueu de Falset
Foto: Àngela Llop

L'Ajuntament de Falset, l'Associació de Veïns i Amics de Falset, l'Arxiu Comarcal del Priorat i diverses empreses privades del municipi han impulsat el projecte "Aljama de Falset". Una ruta històrica turística, presentada el passat 7 de març de 2015, que pretén recuperar el llegat històric, arquitectònic i cultural del municipi que durant l'Edat Mitjana va deixar la comunitat jueva de Falset.

La visita guiada-teatralitzada, a càrrec de Pilar Cugat, coneguda com "La jueva de Tortosa', recorre els principals carrers del Call jueu de Falset endinsant els visitants a la cultura i gastronomia jueves amb un tast de vi kósher, a càrrec del Celler de Capçanes, i un menú jueu, elaborat pel restaurant El Cairat. La ruta està emmarcada en un paquet turístic que inclou la estada al bell mig del Call, envoltats de vestigis de la comunitat hebrea, un llegat conservat fins a dia d'avui.

El projecte "Aljama de Falset" estarà en constant evolució gràcies a la tasca de recuperació de restes arquitectòniques, urbanístiques i documentals que perduren al municipi, i que es duran a terme mitjançant un acord que signaran l'Ajuntament de Falset i la Universitat Rovira i Virgili, així com el seguiment documental, amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal, que persegueix la localització i posada al dia de la documentació que aporti dades i coneixement sobre els diferents aspectes legals, costums i tradicions jueves a Falset.

Amb la presentació d'aquesta iniciativa l'Ajuntament de Falset se suma a les rutes turístiques promocionades des de la Generalitat de Catalunya i l'Agència Catalana de Turisme, "La Catalunya jueva: viatge per les Terres d'Edom", amb la voluntat de sumar esforços amb els municipis englobats dins de la ruta "Viatge al migjorn català" que comparteixen Falset, Tarragona, Valls, Capçanes i Tortosa.

dilluns, 25 de maig del 2015

L'estructura urbana del Call de Barcelona



El proper dimecres 27 de maig, a les 19h, a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de la Ciutat, es presenta el llibre L'estructura urbana del Call de Barcelona dels historiadors Francesc Caballé i Eloi Castells, dins la col·lecció "Documents 10" del MUHBA.

Aquesta obra culmina l'exposició Els jueus a la Barcelona medieval que el passat 11 de març va inaugurar la remodelada seu del Centre d'interpretació del Call que el MUHBA té a la placeta Panel Ribé.

Recuperar el relat de la Barcelona jueva. Aquest és el principal objectiu fixat pel Museu d'Història de Barcelona en aquest espai situat al bell mig de l'antic Call barceloní: oferir una visió ben àmplia de la presència dels catalans jueus a la ciutat, finalitzada de forma tràgica a causa del gran pogrom que va tenir lloc l'any 1391, que va devastar la comunitat jueva barcelonina i va fer desaparèixer el Call com a tal.

Els tres àmbits d'aquest espai permeten documentar la presència dels barcelonins jueus i recuperar una part oblidada de la història i del relat de la ciutat. Es dóna una visió de conjunt de com era aquell barri que, en el seu moment de màxim desenvolupament, va acollir una població estimada de 4.000 persones. Al primer àmbit del centre s'explica la topografia del Call, la seva trama urbana, edificis singulars i elements patrimonials de les dues zones que el conformaven, el Call Major -situat aproximadament entre els actuals carrers Bisbe, Call, Sant Sever i Banys Nous-, i el Call Menor -entre els carrers Boqueria, Avinyó, Lleona i Rauric.

A més, i com a gran aportació en recerca, es difon el parcel·lari del barri, un treball d'investigació a càrrec de Francesc Caballé i Eloi Castells que permet tenir coneixement de quins eren els propietaris del Call Major l'any 1391. Els autors han recuperat el cens de les famílies jueves o dels seus descendents i els plànols de les seves cases segons dades recollides per l'arxiu de la Corona d'Aragó el 1393, dos anys després de la matança.

Pel que fa al segon àmbit, exposa la història del Call medieval des de la seva formació fins a la seva desaparició, ben bé un segle anterior a l'expulsió dels jueus de la corona d'Aragó. Les vitrines contenen objectes localitzats al Call i làpides procedents del cementiri jueu de Montjuïc. Finalment, el tercer àmbit, situat al pis superior, mostra el llegat del Call a partir de les aportacions de tres erudits i veïns, Abraham bar Hiyya, Salomó ben Adret i Hasday Cresques.


dilluns, 11 de maig del 2015

La condició de la dona jueva a l'Edat Mitjana


En el marc de l'exposició "Hagadà Barcelona. L'esplendor del gòtic català" que el Museu d'Història de Barcelona organitza al Palau del Tinell, els dies 13 i 14 de maig es presenten les XIII Jornades IRCVM de Cultures Medieval per parlar de la condició de la dona jueva a l'Edat Mitjana, a la Sala Martí l'Humà de la plaça del Rei de Barcelona.