dimecres, 29 de gener del 2014

Dones jueves i sàvies


El Patronat Call de Girona (Institut d'Estudis Nahmànides) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona presenten el cicle de conferències "Dones, jueves i sàvies".

La proposta d'enguany tracta el tema de les dones jueves, la seva situació en el context de la història jueva i la seva aportació intel·lectual i personal a la trajectòria històrica del món. Les conferències presenten les vivències de diverses dones que han tingut una marcada transcendència en la història, a la que han intervingut amb aportacions a diferents nivells: des de la filosofia i el pensament (Hanna Arendt), des de la tradició i la llei de Moisès (matriarques de la Bíblia), des de la seva activitat cultural i social en el context gironí (Rahel i Merecina), i des de la seva aportació a altíssim nivell de coneixement científic (Rita- Levi Montalcini).

30 de gener: Hannah Arendt, pensar en temps foscos, Fina Birulés, professora de filosofia (Universitat de Barcelona).

27 de febrer: De Lilith a las matriarcas, mujeres y mito en la Biblia, Olga Ruiz, departament d'Estudis Semítics (Universitat de Granada).

27 de març: De Rahel a Merecina, la cultura de les dones jueves de Girona, Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus.

24 d'abril: Plenament pures: el concepte de puresa ritual femenina en el judaisme i en l'islam, Dolors Bramon, doctora en filosofia i lletres (Universitat de Barcelona).

29 de maig: Rita Levi-Montalcini, ciència i compromís, conferenciant per confirmar.

dijous, 23 de gener del 2014

Els vestigis del passat jueu de Barcelona: dubtes i certeses de l'antic Call

 Suposada sinagoga major del Call de Barcelona, del carrer Marlet

Els que coneixem el tema ho sabíem. Ho sap el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i el Centre d'Interpretació del Call, dirigit per Victòria Mora. Se n'ha parlat en treballs especialitzats. Però fins ara tot hem jugat una mica a no dir res. Si fins ara no hem alçat la veu ha estat per pudor. Però ara que l'historiador Dani Cortijo n'ha parlat en el programa que té a BTV: algunes de les restes del Call jueu de Barcelona no són autèntiques. La sinagoga major, i el miqvé de la pastisseria Caelum i el de la botiga S'Oliver són més dubtosos. No hi ha cap evidència arqueològica que ho confirmi, però s'ha imposat la veu popular.

Els vestigis del passat jueu de Barcelona: dubtes i certeses de l'antic Call

Després de la matança dels jueus de l’any 1391 el call barceloní pràcticament havia desaparegut i la comunitat jueva estava molt delmada. A partir d’aquest moment s’inicià un procés d’eliminació de tot allò que pogués recordar el passat jueu que havia tingut la ciutat.
Els jueus que encara quedaven van ser expulsats de la ciutat l’any 1492 per ordre dels Reis Catòlics, tal i com ho recull aquest Dietari de la Diputació General (Generalitat):
"1492. Agost. Dijous a [dia] II. Jueus. Entraren e surgiren en la plaia de Barchinona una gran nau de Rodes [...] e una galeassa grossa de França e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus que exien de Aragó, de València e de Cathalunya e eren·se enbarchats part en Tortosa e part en Tarragona, exints de dites terres per manament de la maiestat del senyor rey. Restaren·ne en Barchinona circa de XX qui·s faheren christians; los altres ab dites fustes se·n anaren la via de Levant e entre tots eren passats deu mil juheus entre homens, dones e enfants."

Continueu llegint a Altres Barcelones

dilluns, 6 de gener del 2014

Els metges jueus i la conversió



Astruc Jucef, el cirurgià jueu

El historiador i arxiver més important de Manresa del segle XX, Joaquim Sarret i Arbós parlava d'ell com un metge que va exercir durant molts anys a la ciutat i fou un dels jueus manresans més influents del call, fins al punt que el propi rei l'eximia de qüèstia, un dels impostos més habituals de l'Edat Mitjana. La història d'Astruc Jucef és la d'un jueu manresà que exercia la medicina de forma brillant, que fou estigmatitzat per les denuncies de Jaume Desfar, un manresà convers, a l'inquisidor dominic i mestre d'astrologia Bernat Armengol, contra Astruc Jucef, el qual intimidà verbalment la seva filla, de nou anys, i a la seva esposa per haver-se batejat dues vegades, renegant de la fe jueva.
 
Continueu llegint a Històries manresanes, de

dissabte, 4 de gener del 2014

Cinema i propaganda nazi

Coberta de Hirlerjunge Quex

Entre els dies 8 i 19 de gener la Filmoteca de Catalunya oferirà el cicle Cinema i propaganda nazi. L’objectiu d’aquest cicle és fer veure com el cinema va ser un dels instruments claus de manipulació de masses de la maquinària de propaganda del règim nazi. Acompanyades de conferències i debats, es projectaran un total de 10 pel·lícules: 6 films de propaganda, produïts entre 1933 i 1942, i 4 documentals contemporanis que, a més de contextualitzar el període històric, el nazisme i els seus crims, donen una idea clara del funcionament de l’aparell de propaganda, emprant imatges d’arxiu de l’època.

Cada una de les pel·lícules s'acompanya d’una presentació a càrrec de professionals de diversos àmbits (historiadors, cineastes, periodistes, escriptors, filòsofs) procedents d’Alemanya i Catalunya, que contextualitzaran històricament i ideològica cada pel·lícula. Els directors dels documentals procedeixen d’Alemanya, Canadà, Estats Units i Israel.

Durant el Tercer Reich, entre 1933 i 1945, es van produir més de 1.200 pel·lícules de ficció, de les quals avui encara en queden 40 que estan “prohibides” a Alemanya i algun altre país perquè es consideren de propaganda. Donat que foren produïdes amb una intenció ideològica, no poden publicar-se en DVD ni emetre per televisió degut al seu contingut propagandístic, racista, antisemita i difamador. La Fundació Murnau, fundada el 1966 amb l’objectiu d’ocupar-se de l’arxiu cinematogràfic de l'UFA, la Universum Film AG, té l’obligació de vetllar pel bon ús d’aquestes pel·lícules “prohibides” i impedir-ne projeccions inadequades. Només poden veure’s dins de cicles temàtics i acompanyades d’una introducció, amb una contextualització històrica i un debat posterior. D’aquestes pel·lícules de propaganda se n’han seleccionat sis que presenten diversos vessants temàtics de la propaganda.

El dia 17 de gener tindrà lloc un debat amb els conferenciants implicats sobre les qüestions que hagin anat sorgint al voltat d’aquest tema.

El cicle és una iniciativa del Festival de Cinema Jueu de Barcelona. La realització és una coproducció entre el Festival, el Goethe Institut i la Filmoteca de Catalunya.

Concepte: Daniela Rosenfeld (directora del Festival de Cinema Jueu), Cathy de Haan (profesora universitària de cinema).

Agraïments: Friedrich-Wilhelm-Murnaustiftung, Bundesarchiv/Filmarchiv, FilmMuseum München, Memorial Democràtic de Catalunya.


Calendari:









Debat de clausura: Incitació a l’odi i manipulació de masses


dimecres, 1 de gener del 2014

Massada Sabadell 31


El qatalanit i les llengües del judaisme

Quan parlem de les llengües del judaisme (hebreu, arameu, sefardita i jiddisch) un dels errors més estesos a Catalunya és creure que va existir un dialecte del català –qatalanit o judeocatalà– parlat per les comunitats jueves medievals dels calls catalans. L’error ve de pensar que si existeix una llengua sefardita o judeocastellana també n’hi va haver una de judeocatalana.

El perquè de l'error d'aquesta creença i quina és la realitat ho trobareu a l'article que hem publicat en el número 31 de la revista Massada Sabadell del mes de desembre de 2013.