dimarts, 20 de març del 2012

Constantinus: el primer emperador cristià?


[Via Bloc de Lletres]

Un congrés internacional, amb seu a Barcelona i Tarragona, analitzarà del 20 al 24 de març el naixement de l’Europa cristiana a través de la figura de l’emperador romà Constantí. Una trentena de ponents provinents d’Alemanya, Àustria, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit estudiaran l’anomenada qüestió constantiniana, inseparable de temes tan actuals com les relacions Església-Estat i la institució del Papat. Organitzat pel Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (GRAT) de la UB i pel Departament d’Història de l’Església de la Facultat de Teologia de Catalunya, el congrés serà inaugurat pel rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, i pel cardenal Lluís Martínez Sistach, mentre que la conferència inaugural la impartirà el cardenal Raffaele Farina, arxiver de l’Arxiu Secret del Vaticà i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana.

La trobada internacional, titulada «Constantinus: el primer emperador cristià? Religió i política al segle IV», dedicarà una atenció especial a les actuacions politicoreligioses de l’emperador Constantí (272-337). Les sessions del dia 20 tractaran de l’episodi crucial que va representar per a l’emperador la batalla del pont Milvi, moment en què se situa la seva conversió al cristianisme, de la qual enguany fa 1.700 anys. El suport de Constantí al cristianisme va tenir una importància enorme, sobretot a partir de l’instant en què esdevé l’únic emperador de l’imperi romà, l’any 324.
El dia 21 s’analitzaran els nous espais urbans que sorgeixen amb les primeres grans construccions cristianes. Durant el regnat de Constantí, es va dotar les comunitats cristianes d’amplis espais per celebrar les seves litúrgies. Igualment, es va cristianitzar el calendari i l’any 320 el diumenge va ser declarat festa obligatòria. També durant el segon dia del congrés s’analitzarà la política constantiniana cap a l’episcopat i la relació entre la religió i el poder polític. Val a dir que Constantí va crear la categoria legal d’heretge i va dictar lleis persecutòries contra les persones considerades culpables d’aquest delicte. En aquest marc, l’endemà, el dijous 22, s’analitzarà el concili de Nicea, el primer concili ecumènic, que va ser fonamental per fixar el dogma catòlic.
En les sessions del dia 23 el protagonisme serà per als aspectes sociopolítics i econòmics de l’època constantiniana, i es tractaran qüestions vinculades a la fiscalitat, a l’estatus dels senadors o a la representació del poder imperial. Finalment, el dia 24, el congrés es traslladarà a la vil·la romana de Centcelles, a cinc quilòmetres de Tarragona, al municipi que encara porta el nom de Constantí. El conjunt de Centcelles conté un mausoleu que és un monument clau de l’arquitectura paleocristiana, amb el mosaic cupular amb temàtica cristiana més antic que es coneix. La datació d’aquest monument planteja moltes incògnites i s’especula amb la possibilitat que sigui el mausoleu de Constant, un dels fills de l’emperador.
El congrés, amb la direcció científica de Josep Vilella, catedràtic de la UB, i de David Abadias, cap del Departament d’Història de l’Església, combinarà ponències d’acadèmics reconeguts amb una llarga trajectòria i comunicacions de joves investigadors, amb l’objectiu de recollir i discutir noves línies de recerca. Les jornades es plantegen bàsicament estudiar els principals fets de la vida i la política de Constantí i els testimonis antics que hi fan al·lusió, així com les vies per les quals ens han arribat aquests testimonis. La figura de l’emperador Constantí dóna peu a reflexionar sobre qüestions com ara la tolerància i la intolerància religioses i la relació poder-religió entre Estat i Església. Val a dir que la política de Constantí no només va privilegiar l’Església sinó que s’hi va recolzar com a instrument per desenvolupar els seus projectes polítics com a emperador. Sota Constantí es desenvolupa la beneficència cristiana, hi ha una ingent activitat constructiva d’esglésies independents ja no dissimulades en catacumbes o dins d’altres edificis, es produeix una cristianització del calendari, etc. En definitiva, el pas de l’imperi pagà a l’imperi cristià incideix en totes les estructures, sociopolítiques, econòmiques i culturals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada