Las voces de lo sagrado. La veu dels moriscos

En aquest any que es commemora el quart centenari de l'expulsió dels moriscos (el decret d'expulsió és de 1609, i es va dur a terme durant quinze anys), la Universitat de Lleida prepara per al proper 11 i 12 de novembre una trobada científic a propòsit de les aportacions de la filologia a l'estudi dels textos dels moriscos espanyols, amb el nom de Las voces de lo sagrado.


Felip III va tenir l'honor de signar el decret que permeté l'expulsió de prop de 500.000 persones, ciutadans de la Corona d'Aragó i del Regne de Castella, que cometeren el delicte de néixer musulmans. No parlem d'estrangers de costums bàrbars, no parlem d'invasors, de conqueridors vinguts d'altres terres, sinó de ciutadans dels regnes peninsulars amb nou-cents anys d'història sobre les seves espatlles, tants com el cristians vells que es van treure de sobre la incòmoda presència de qui pensa diferent. Una actitud que d'aleshores ençà hem vist repetida una i altra volta. Com ja havia passat el 1492 amb l'expulsió dels jueus (150.000) per ordre del Reis Catòlics, amb aquestes dues grans comunitats hispanes, conversos i no conversos, desapareixia un legat històric i cultural tan important (literatura morisca, Yehuda ha-Leví, Maimónides, Rojas, Góngora, Cervantes, Teresa d'Àvila, sant Joan de la Creu, fray Luis de León, Mateo Alemán...) que, sota l'imperatiu de la neteja de sang res va poder "[...] la reivindicación del comercio, del trabajo y del mérito frente a la 'negra honra' de los cristianos viejos [...]" que "[...] apuntaba al objetivo de detener la ya perceptible decadencia española y las largas 'vacaciones históricas' que se prolongarían por espacio de dos siglos, hasta las Cortes de Cádiz [...]", com escrivia Joan Goytisolo a El País, a l'article "Moriscos, la historia incómoda". Quedava desmuntada tota l'estructura social, econòmica i cultural, sobretot de Castella. De esos polvos vinieros estos lodos.


Entre els mesos de juny i setembre es va celebrar la commemoració d'aquest IV Centenari a Sant Carles de la Ràpita, amb gent d'aquesta localitat i de La Cava. Va ser al port dels Alfacs on el 15 de juny de 1610 van ser embarcats en galeres els primers moriscos catalans procedents de les localitats de Lleida, Fraga, Seròs, Mequinensa i Aitana, per ser abandonats a les costes africanes de Tunis i Algèria.

[Entrades relacionades, clique Moriscos]