divendres, 8 de setembre de 2017

19è Festival de Cinema Jueu



Un any més, i ja en van 19, el Festival de Cinema Jueu torna a Barcelona. Serà el 12 i el 30 de setembre a la Filmoteca de Catalunya.

Aquest any el programa del Festival du com a lema "Altres Veus, Altres Mirades". La cultura jueva és molt àmplia i viva. Pot ser militant, celebrar la vida i l'amor com l'últim film de Radu Mihaileanu, o revisar la història, per assumir responsabilitats individuals i col·lectives. Les pel·lícules que veurem aquest any estan rodades en molts països i en diferents idiomes, fins i tot en jiddisch, com les dues produccions poloneses de 1936 i 1937, quan el jiddisch era l'idioma d'un món que s'ha esvaït i ja no tornarà...

Sentirem veus de jueus italians relatant les conseqüències del feixisme; de partisans jueus que van lluitar al costat de Tito a l'antiga Iugoslàvia; de catalans que van sobreviure a Mauthausen; dels gitanos; dels alemanys que es van exiliar a Barcelona fugint de Hitler; de rapers palestins israelians. I veurem la mirada lúcida del gran fotògraf txec Joseph Koudelka.

Aquesta edició, a més, està especialment dedicada a Hinda Waiselfisz (Varsòvia 1935 - Barcelona 2017), artífex del Festival, que ens va deixar fa uns mesos.












dissabte, 2 de setembre de 2017

XVIII Jornada Europea de la Cultura Jueva












Durant els dies 2 i 3 de setembre de 2017 se celebra la XVIII Jornada Europea de Cultura Jueva, que aquest cop és dedicada a les diàspores. Enguany hi participen les ciutats de Girona, Castelló d'Empúries i Palma, de les quals us oferim el programa d'activitats. Per a més informació cliqueu a l'enllaç que hi trobareu a cadascun dels noms d'aquestes localitats.

dimecres, 12 de juliol de 2017

L'alimentació jueva a la Catalunya de l'Edat Mitjana



L'exposició temporal sobre la cuina jueva catalana "A la taula d'Estelina", que ofereix fins el 17 de setembre de 2017 el Museu d'Història dels Jueus de Girona, ens mostra la gastronomia jueva dins el context de la cuina catalana i mediterrània de l’època medieval. A la Catalunya de l’Edat Mitjana, l’alimentació marcava les diferències socials, culturals i religioses entre grups i comunitats que coexistien en el mateix espai. En aquest sentit, l’alimentació era un tret diferencial de la comunitat jueva, que dibuixava la seva identitat a partir de normes dietètiques, tan estrictes com ho poden ser les de qualsevol altra comunitat. La normativa (la caixrut, que indica quins són els aliments caixer , descrita detalladament a la Torà (Levític i Deuteronomi, però també Génesi i Èxode) i a la llei oral (Mixnà i Talmud), marcava les pautes de vida dels jueus en contrast amb la comunitat cristiana majoritària.

Conèixer com s’alimentava una comunitat en un període històric concret, ajuda a comprendre’n les estructures i les dinàmiques de funcionament, tant personals com econòmiques i comercials. Una manera d’alimentar-se i de preparar els aliments implica una manera de viure i de posicionar-se en relació a la resta de la societat, i, en definitiva, en allò que menjaven hi havia el fonament de part de la seva identitat.

En aquest enllaç us podeu descarregar, en format PDF, el full de sala amb les explicacions de l'exposició.

dilluns, 5 de juny de 2017

Gràcia Nasi "La Senyora"

Retrat de Gràcia Nasi


Gràcia Nasi (1510-1569), nascuda a Portugal en una família jueva expulsada de la Corona d'Aragó, va adoptar el nom de Beatriz de Luna Miques quan van ser obligats a convertir-se i va ser coneguda amb el sobrenom de "La Senyora".

Als divuit anys es va casar amb Francisco Mendes, membre d'una família de banquers portuguesos, que van ser rivals dels Medicis de Florència. Un cop vídua, va seguir amb el negoci del seu marit dirigint una de les cases bancàries més importants del Renaixement, i prestant diners als monarques d'Europa. Davant la possibilitat de ser detinguda i lliurada a la Inquisició, va fugir i es va establir a la capital de l'Imperi Otomà, Istanbul, sota la protecció del sultà Suleiman el Magnífic, que, el 1549, va demanar a les autoritats venecianes que permetessin que Gràcia, les seves dues filles i la seva germana sortís lliurement per acollir-les el seu regne.

Va arribar a Turquia el 1553, on amb els seus diners va ajudar els jueus sefardites que eren perseguits per la Inquisició en els regnes hispànics i Portugal, creant rutes cap a les terres otomanes i donant-los refugi, Per aconseguir-ho es va haver d'enfrontar a l'emperador Carles V, al rei Felip II, a la reina Maria d'Hongria i fins al papa Pau IV. A més de promoure la creació de sinagogues i escoles jueves en tot l'Imperi, també va finançar la Bíblia de Ferrara, primera traducció completa de l'hebreu al castellà de l'Antic Testament, la Tanakh jueva, per als conversos desitjosos de retornar al judaisme.

L'Institut de Relacions Culturals Balears-Israel, amb la col·laboració de BMN-SA NOSTRA i la Fundació Caixa de Balears, ofereixen el cicle de conferències "Donya Gràcia Nasí", a càrrec de Pedro Montaner, doctor en Història


Dijous 8 de juny, a les 19:30h

"La família de Donya Gràcia en el seu context social"

Dijous 15 de juny, a les 19:30h

"L'èxode dels Nasí i els seves importants mecenatges.


Centre de Cultura SA NOSTRA
Carrer de la Concepció, 12, de Palma
Entrada lliure

dijous, 1 de juny de 2017

El judaisme a les comarques de Tarragona



El proper dilluns 5 de juny de 2017, a les 19:30h, en Centre de Lectura de Reus (carrer Major, 15), es farà la conferència "El judaisme a les comarques de Tarragona", a càrrec d'Andreu Lascorz, hebraísta i president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel.

L'acte serà presentat pel Dr. Santiago Castellà, professor de Dret Públic de la URV, i hi haurà Interpretació de música jueva a càrrec de la violinista Viktoria Pisarenko.

divendres, 19 de maig de 2017

Primers anys de la comunitat israelita de Barcelona (1914-1915)



La conferència "Els primers anys de la Comunitat Israelita de Barcelona, 1914-1954", que s'impartirà el proper dilluns 22 de maig, a les 19h, a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona (plaça del Rei), forma part dels Diàlegs d’Història Urbana i Patrimoni del MUHBA. Els diálegs exploren noves idees i comuniquen estudis sobre la trajectòria de la ciutat, el seu patrimoni historicoartístic i les representacions urbanes de Barcelona i altres ciutats. La conferència serà a càrrec de Manu Valentín, historiador i membre de Mozaika, i pretén esclarir els inicis de la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB).

dilluns, 15 de maig de 2017

II Jornada d'Estudis Hebraics



II Jornada d'Estudis Hebraics

Organitzada per la Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Data i horari: dijous 18 de maig del 2017, de 17:30 a 20:00
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer
Carrer del Carme, 47. Barcelona

dissabte, 6 de maig de 2017

Caterina Tarongí, l'última "jueva" de Mallorca



El 6 de maig de 1691, fa 326 anys, moria a Ciutat de Mallorca, cremada viva en un anomenat auto de fe, Caterina Tarongí, a qui la tradició anomena l'última jueva de Mallorca malgrat ser descendent de conversos i practicar un judaisme procedent de la tradició oral i impregnat de llegendes i mitologia cristiana. La comunitat jueva de l'illa havia estat molt nombrosa i molt influent durant les centúries del 1200 i del 1300. Després arribarien el pogroms, l'èxode (una segona i tràgica diàspora) i les conversions forçades de les restes del que havia estat la comunitat jueva. A finals de la centúria del 1600 els jueus mallorquins es veien obligats a practicar la seva confessió en la més arriscada clandestinitat, com passava arreu dels dominis de la monarquia hispànica.

Acabeu de llegir l'article "Cremen viva Caterina Tarongí, l'última jueva de Mallorca", de l'historiador Marc Pons, a ElNacional.cat

divendres, 21 d’abril de 2017

Cerimònia en record de les víctimes de l'Holocaust



Diumenge 23 d'abril, a les 11h, al Fossar de la Pedrera de Montjuïc, Cerimònia del Iom ha-Xoà en record de les víctimes de l'Holocaust.

divendres, 14 d’abril de 2017

El Call de Vilafranca sota un jardí particular



El jardí d’una finca particular de Vilafranca del Penedès s’ha convertit en una profunda excavació per fer aflorar les primeres restes del call del municipi. Just al costat del VINSEUM, seguint els estudis de dos historiadors locals, un equip d’arqueòlegs ha aconseguit localitzar fragments de diverses edificacions, una sitja i restes de ceràmica que corresponen al barri jueu del segle XIII. Per fer-ho, ha calgut fer un gran forat de més de tres metres de fondària, on tot just aquesta setmana ha acabat la segona intervenció. Després de les últimes prospeccions, els investigadors sospiten que les restes dels edificis jueus es van reutilitzar al segle XVIII per construir la Capella dels Dolors, fet que dificulta la recerca d’edificis sencers. Queda pendent, però, identificar on estava ubicada la sinagoga.

La recerca de l’historiador Pep Bosch i l’arxiver Josep Maria Masachs ha desencadenat una gran perforació al jardí de la finca particular Cal Badia, paret amb paret amb el VINSEUM, per localitzar per primer cop les restes del call jueu de Vilafranca. Fins ara, es tenia constància del llegat històric de la zona a partir del segle XVII, quan es van amortitzar les edificacions jueves, però mai s’havien trobat elements d’època medieval en aquest indret.

 “Es podia resseguir i intuir l’entramat urbà a partir de les construccions posteriors, però és realment tres metres sota terra on hem trobat les primeres restes”, ha explicat Jordi Amorós, codirector de l’excavació que lidera l’empresa Tríade Serveis Culturals. Una primera intervenció, finançada per l’Ajuntament de Vilafranca, va permetre als investigadors trobar les primeres restes i ha estat aquest mes d’abril, novament amb finançament municipal, quan han aprofundit l’excavació. Ara s’ha localitzat una alineació d’edificis, una sitja construïda i restes de ceràmica.




De moment, però, no ha estat possible esbrinar la ubicació de la sinagoga. Amorós ha detallat que l’equip ha obert el 25% de l’espai potencial, i fins ara “no hi ha elements clars” respecte el temple. De fet, la direcció de l’excavació recorda que “és molt difícil definir arqueològicament una sinagoga perquè els elements característics se’ls solen endur els propietaris quan marxen”.

L’equip ha pogut identificar el mur de pregària ni el micvé, on les dones practicaven els banys rituals. Joan Amorós ha apuntat que l’excavació ha fet aflorar l’existència d’un pou i també d’una bassa “irregular”, però els indicis apunten que es tractaria d’un punt d’abastiment d’aigua pel bestiar, i no d’un indret de bany.

Reutilització dels blocs de pedra

Quan van començar les excavacions al terreny de Cal Badia, l’equip de Tríade confiava en trobar grans restes de pedres, fruit de la destrucció d’edificis medievals. En aquest cas, però, a gairebé tot el forat d’excavació s’han localitzat quantioses restes de terra, però pocs blocs. “Era com si vinguessin amb carros a abocar terra d’altres punts”, ha explicat Amorós.

A l’hora d’identificar on van anar a parar les pedres dels edificis destruïts, els arqueòlegs no descarten que fossin utilitzades per construir la Capella dels Dolors l’any 1698, molt pròxima a les excavacions, aixecada amb pedra molt similar. “Pensem que, un cop amortitzat el call jueu, aquest punt va convertir-se en una pedrera”, ha conclòs Amorós, a l’espera de corroborar la hipòtesi a través de la documentació històrica de la construcció de la Capella.

Convertir les troballes en un espai de visita

La principal singularitat de l’excavació al call jueu és el fet que s’ubiquen al subsòl d’un jardí particular, al qual les màquines només poden accedir a través d’una porta de dimensions reduïdes. Això dificulta la retirada de terra, que s’acumula en muntanyes que en alguns casos s’aproximen als dos metres d’alçada. Amb tot, l’equip d’arqueòlegs confia que les obres d’ampliació del VINSEUM, amb l’enderroc de l’edifici Cal Pa i Figues, permetran obrir una via per poder treure la runa i permetre la còmoda entrada de maquinària.

Jordi Amorós tem, però, que la fi de la segona campanya d’excavacions signifiqui la cobertura de part de l’espai descobert, tenint en compte que és una casa privada. Al mateix temps, però, manté l’esperança que l’inici de les obres del VINSEUM –previstes a finals d’aquest 2017- evitaran aquest extrem.

En aquest sentit, Amorós augura que aquestes obres faran aflorar noves troballes relacionades directament amb les restes localitzades ara, per poder seguir investigant els estrats de terra que han aflorat recentment. Si fos així, la direcció de l’excavació defensa el valor que tindria crear un espai de visita subterrani, tenint en compte que les restes jueves es troben a tres metres de profunditat. A aquest hipotètic espai d’exposició s’hi accediria a través del VINSEUM, i permetria que el jardí de la finca particular pogués recuperar el seu aspecte anterior.


Font: Agència Catalana de Notícies / Gemma Sánchez (Eix Diari)
Fotos: Agència Catalana de Notícies


 Plànol medieval de Vilafranca del Penedès